martes, 4 de mayo de 2010

El gir lingüístic ( comentari de recuperació)

La societat, durant l’època de la història econòmica, es dividia en dos, la burgesia i el proletariat, ja que tot s’explicava des de la visió econòmica. Amb el canvi de paradigma, per tant, de la forma de veure la societat, en tots els seus àmbits, va canviar. No tot es simplificava en una visió econòmica, si no que la societat es podia dividir de moltes maneres, per la religió, política,... Per tant, podem dir que amb l’aparició del paradigma postmodernista va canviar tot, fins i tot el llenguatge, a partir d’ara serà el llenguatge que ens explicarà la realitat i no la realitat que ens imposarà el llenguatge. Sembla que no però va ser un canvi molt radical.

Els dos textos que se’ns presenten ens parlen del moviment obrer, però no de la seva forma de fer, n’hi res semblant, si no dels problemes de llenguatge que varen tenir a la hora de reivindicar els seus drets davant dels politics, ja que, ells no dominaven el llenguatge adequat. Aquests fet els va portar a reunir-se i agrupar-se per poder aconseguir el que creien just, tots plegats i no cada gremi pel seu costat, per tant, tots els obrers varen anar a la una i no per demanar coses simples, si no els drets que ells creien que eren justos demanar. Es varen agrupar per anar tots a la una, també per què així tenien uns representants que puguin parlar de forma adequada davant els politics i poder aconseguir millores importants.

Dels textos en podem extreure que el llenguatge és molt important, sobretot per explicar la realitat tal i com la veiem i el que no pot ser és que la realitat, nostre o dels altres, ens la doni el llenguatge.

Podem dir que, amb el nou paradigma va canviar la forma de veure i explicar la història i la societat, tot a partir del gir lingüístic, que va permetre fer un canvi de mentalitat.

Per acabar, dir que els textos ens han mostrat d’importància del nou paradigma, sobretot del gir lingüístic, en un fenomen com va ser el moviment obrer i les seves reclamacions, les formes de divisió social,... i sobretot la forma d’explicar i fer història. Per tot això, veiem que la forma de llenguatge que utilitzem és molt important per poder expressar i demanar el que necessitem, simplement una mala utilització del llenguatge pot portar-nos a que la nostra forma de fer història sigui totalment errònia o simplement que la gent no entengui el que volem explicar o demanar, per això la forma d’utilització del llenguatge en el món obrer, amb el canvi de paradigma, va ser errònia i les seves demandes no eren escoltades.

martes, 16 de marzo de 2010

Exercici de recuperació


Què fer dels monuments franquistes?

Amb aquest comentari intentaré exposar la meva opinió sobre el tema, espero que amb bons arguments i el mes entenedor possible.
Per parlar del tema ens hem de posar a la pell dels dos bàndols afectats en la guerra civil, i això sempre és molt difícil.
Avui en dia són pocs els llocs que encara conserven grans monuments franquistes, sobretot a Catalunya, ja que, mica a mica, i després de la llei de memòria històrica, s’han anat retirant. Personalment sóc partidària de retirar tots els monuments del franquisme; crec que és una part de la història, que no s’ha d’oblidar, perquè tot el que cau en l’oblit hi ha perill que torni i em sembla que, la major part de la societat actual, no ho desitja pas. Malgrat tot, la nostra, com a societat avançada i democràtica que és, ho hauria de ser, tampoc ha de viure en el passat, commemorant a través de monuments una part de la seva història que només va portar dolor, misèria, fam, exili, retrocés...
També em de comentar que sempre es parla de retirar monuments franquistes, però, com tot, si hi hagués algun monument república, amb la mateixa finalitat que els franquistes, la gent que en el seu moment donava suport al regim, o altre tipus de gent, també estaria demanant que es retiressin. Seria normal, ningú vol anar trobant pel carrer objectes que els recordin una part molt fosca i cruel de la seva vida, i a la resta, que no ho varem viure, tampoc o volem tenir tant present.
Però també em d’entendre que hi hagi gent que els vulgui conservar, bé per nostàlgia, costum,... com el monument, molt controvertit, que encara hi ha a Tortosa i que es demana que es retiri i de moment no s’ha fet. Sigui per la raó que sigui, avui en dia, encara queden vestigis franquistes per catalogar i decidir si es treuen o no. Haig de dir, que amb tot això, no vull dir que s’hagin de retirar tot el que es va fer durant el franquisme, hi ha coses que es podrien conservar pel record, ja que no és el mateix conservar una placa de carrer, que una gran estàtua de Franco sobre un cavall, com diu la llei de memòria històrica, es retirarà tot monument, placa,... que faci referència a la commemoració de l’exaltació o sublevació de la guerra civil i la dictadura. I si es volgués retirar tot, els objectes menys ofensius, per la gent que ho va patir, es podrien conservar en un museu on s’ensenyés el que va ser la guerra civil, la dictadura, l’exili,...
Tal i com deia, la llei diu el que s’ha de retirar, però també caldria que es seguissin sempre les mateixes directrius, perquè molts cops veiem que enretiren alguns objectes i d’altres que son més ofensius es queden al seu lloc, aquest tema està ben explicat i exemplificat en un article de Manuel Cuyàs
[1].
Per acabar, només dir, soc partidària de retirar els monument franquistes, a poder ser de la forma menys traumàtica, per la societat, i mes legal possible. I si, a més a més, poden servir per il·lustrar i explicar una part de la història d’aquest país, molt millor, perquè haurem retirat uns vestigis del passat per fer una funció en el present i el futur.



JESSICA NURI ABAD
Tendències hist. II
2009-2010
[1] EL PUNT, diumenge 22 de febrer de 2009, contraportada, “ Discriminació monumental”